Shinbutsu bunri

El terme Shinbutsu bunri (神仏分離), indica la prohibició al Japó de fusionar el xintoisme del budisme, i l'esforç de crear una divisió clara entre el xintoisme i el budisme per un costat, i dels temples budistes i santuaris xintoistes en un altre costat. A la fi de l'era Edo el xintoisme i el budisme estaven íntimament connectats en el que era nomenat shinbutsu shūgō (神仏習合, shinbutsu shūgō^?) al punt en el qual les edificacions eren usades simultàniament com a santuaris xintoistes i temples budistes.

La tendència d'una oposició al budisme va ser vista a inicis de l'era Meiji com una reacció nacionalista a la seva expansió,^[1] però el terme usualment indica al moviment antibudista que, a partir de mitjan l'era Edo, acompanyat del confucianisme, l'estudi de la literatura i cultura antiga japonesa (o kokugaku), i el nacionalisme xintoista,^[2] tots aquests moviments amb una visió oposada al budisme. En un sentit més precís, el shinbutsu bunri és la política de separació del xintoisme i del budisme que perseguia el nou govern Meiji amb la Ordre de Separació del Xintoisme i del Budisme (神仏判然令, , Shinbutsu Hanzenrei^?). Aquest últim esdeveniment és de particular importància històrica, en part perquè va exacerbar el Haibutsu kishaku, un moviment violent antibudista que durant els anys finals del shogunat Tokugawa i durant la restauració Meiji va causar la clausura obligat de milers de temples, la confiscació de les seves terres, el forçat retorn de monjos a la vida comuna, i la destrucció de llibres, estàtues i d'altres propietats budistes.^[2][3] Inclusivament campanes de bronze budistes van ser foses per fabricar canons.^[2]